La hiperfotografia: usos de la fotografia en la hipermodernitat

Resumen

l’adveniment de noves pràctiques i costums socials agrupades sota el nom que filòsofs com Gilles Lipovetsky i Zygmunt Bauman han convingut a anomenar hipermodernitat o modernitat líquida. L’aparició de la tecnologia digital ha provocat canvis en la propia càmera, però també en l’autor, en la difusió i en el públic de les fotografies. Així doncs, s’expliquen nous usos fotogràfics com la recerca de l’estètica de l’atzar, el narcisisme, la fotografia com a recreació de la identitat en les xarxes socials d’Internet, la fotografia com a joc, la fotografia com a memòria i narració de la pròpia vida i l’ús de la fotografia com a legitimació.

PDF (Català)